ACREDITACIÓ DEL MOBIL "ESPURI"

I-DEFINICIÓ D' "ESPURI".

Característiques especials :

-a-Adjectiu-L'adjectiu fals, que prové del llatí "spurius", s'utilitza per descriure allò que degenera per la seva naturalesa o el seu origen; És a dir, no es correspon amb el seu estat original ni amb els seus avantpassats.

Un fill fals, en aquesta marca, és la descendència d'una relació no matrimonial o el fill il·legítim d'un pare, desconegut o conegut.

Tot i que la definició varia segons la legislació, es pot dir que la persona la mare de la qual és vídua o soltera en el moment del naixement i el pare de la qual no està empadronat és un fill espuri. Un fill fals també és descendència d'una parella que, en el moment de la concepció i el naixement, no es podia casar.

Antigament, els fills il·legítims eren discriminats i no tenien dret a l'herència. Tanmateix, actualment, els fills il·legítims i els fills legítims es troben en la mateixa situació davant la llei.

Això ens porta a pensar en la inestabilitat que caracteritza la moral: al llarg de la història de la nostra espècie, els conceptes de bé i mal, correcte i incorrecte, decent i indecent han canviat moltes vegades, en diverses direccions, i encara no hem canviat. . arriba a un equilibri, potser perquè no és possible. Algunes coses que en el passat es consideraven inacceptables ara es consideren del tot normals, i passa el mateix en sentit contrari.

-b-Idea-L´ idea de falsificació també s'utilitza per referir-se a allò que és fals o fraudulent. Quan un objecte està adulterat, un fals o una imitació, es pot classificar com a fals.

En aquest sentit, la noció de falsedat s'utilitza generalment en relació al que és degenerat (com a desviació de l'essència del que el va generar o com a allò que té un origen il·legítim).

Suposem que un dictador que va arribar al poder mitjançant un cop d'estat anuncia la convocatòria d'una assemblea constituent.

Els opositors podrien argumentar que es tracta d'un "procés simulat", ja que només un president constitucional té el poder de convocar una assemblea d'aquest tipus.

-c-Declaració-Una declaració espúria no és legítima sinó fingida, es crea amb l'objectiu de convèncer l'interlocutor quelcom que no és cert, que no és genuí. Això es pot aplicar en el terreny del dret per qualificar certes acusacions que no tenen veracitat, encara que no sempre es tracti de mentides deliberades sinó que puguin deure's a una alteració de l'ànim al moment d'emetre-les.

-d-Argument espuri-Si pensem en una persona que acusa amb arguments falsos la seva parella d'haver-la agredit físicament i psicològicament, les autoritats han de sospesar totes les proves per trobar la raó de tal mentida. Una de les possibilitats és que la relació es trobés en un moment de gran deteriorament, amb discussions diàries ia la vora del trencament, i que aquest desgast hagi enterbolit la raó de la suposada víctima. En un cas com aquest es parla d'ànim espuri o mòbil espuri.

-e-Ús de la paraula-Pel que fa a l'ús de la paraula espuri, no és gaire comú en la parla quotidiana, encara que sí que apareix en diversos textos periodístics i en obres literàries. Un dels problemes que això comporta és la deformació a "espuri", una paraula que no existeix.

En aquest cas, estem lluny d'un error vulgar, ja que sorgeix amb la intenció d'assolir la correcció en la parla: això s'emmarca en la hipercorrecció o en la ultracorrecció, un fenomen que es dóna quan el parlant creu que es troba davant d'una forma incorrecta i la modifica amb els seus coneixements de la llengua per, segons la seva opinió, corregir-la.

II-PRINCIPIS D'AVALUACIÓ DE LA PROVA.

És molt freqüent trobar, en els casos de violència de gènere o d'agressió i abusos sexuals, que l'única prova per refutar la presumpció d'innocència de l'acusat és la declaració de la pròpia víctima, fet que fa impossible afegir a la instrucció processal altres proves que poguessin assolir Comunicar la declaració de la víctima o de l'acusat.

Com és habitual, el Tribunal Suprem, en una jurisprudencia serena i reiterada, centra l'anàlisi de la credibilitat subjectiva de la víctima en tres punts :

-a-Absència d'increïbletat-Declaració motivada per motius no fal·làsors.

-b-Versimilitud-Pot ser corroborat per fets perifèrics.

-c-Persistència en la incriminació-Declaració estesa en el temps, sense ambigüitats ni contradiccions.

Els requisits esmentats no són requisits que estableixin una presumpció "iure et de iure", és a dir, que pel simple fet de complir-se ens trobem davant d'una declaració que desvirtua automàticament la presumpció d'innocència de l'acusat.

Aquests requisits són pautes de raonament jurídic proposades per la doctrina jurisprudencial perquè l'afirmació es pugui considerar creïble, però simplement pel fet de seguir aquestes pautes de raonament jurídic, l'afirmació no es pot cobrir amb una capa de credibilitat.

III-MÒBILS "ESPURIS".

L'audiència d'un judici ràpid, per exemple, en què la víctima exposa els seus fets i l'acusat és escoltat per primera vegada pel seu honor.

Feu-nos saber que entre les diverses raons falleres que ha establert la doctrina jurisprudencial més recent, trobem, entre d'altres, les següents :

-a-Resentiment.

-b-Enemistat.

-c-Enfrontament.

-d-Fabulació.

-e-Retard en la denuncia.

Dit això, és impossible que durant la durada de la vista del judici, el seu honor pugui valorar o excloure amb total seguretat que no hi ha cap motiu espúri pel qual s'hagi fet la declaració de la víctima.

IV-PROVES DISPONIBLES.

Pel que fa a la versemblança del testimoni, l'esmentat precepte és en si mateix contradictori, ja que :

-a-L'únic mitjà de prova és la declaració de la víctima-Ens trobem davant de casos en què només tenim com a mitjà de prova la declaració de la víctima i l'acusat.

-b-Principi de presumpció d'innocència-Per tant, en atorgar una major credibilitat al testimoni de la víctima, es vulneraria el principi de presumpció d' innocència, només atorgant "més" credibilitat a la declaració de la víctima.

-c-Trasladar la instrucció a la vista-Us recordem que la tasca de traslladar a la instrucció o la vista del judici, tots els elements que ajuden al Jutge a esclarir els fets, correspon als policies i advocats de les dues parts.