VICIS DEL CONSENTIMENT

I-INTRODUCCIÓ.

Sent el testament un dels elements essencials de la matèria jurídica, que s'ha de formar lliurement i conscientment, quan la seva formació hagi estat afectada per factors externs al subjecte o quan, encara que estigui correctament format, es transmeti o declari de tal manera. De tal manera que el resultat final provoqui una discrepància entre el mateix testament i la declaració, el testament es declara defectuós.

En els casos de discrepància entre voluntat i declaració, cal tenir en compte :

-a-Declaracions de voluntat mancades de gravetat o "jocandi causa"-Són casos en què el declarant emet voluntàriament la seva declaració, però sense voluntat seriosa d'obligar-se, en el supòsit que així ho noti el destinatari. En aquests casos, la declaració de voluntat queda privada de qualsevol efecte i no l'obligarà, encara que, en els supòsits en què la contrapart pogués basar-se legítimament en la seva existència, es pugui adjuntar l'obligació de reparar el dany causat. irritava la ben fundada creença que anava a contractar.

-b-Reserva mental-Suposa que el declarant emet una declaració de voluntat que no vol internament o amb efectes limitats als que són seus. En base als principis de protecció de la confiança, seguretat viària i bona fe, el declarant -llevat que la contrapart tingui coneixement de la reserva- està obligat per la seva voluntat expressa envers tercers i, per tant, la reserva mental no té cap rellevància. La qüestió, que és clara en matèria patrimonial, es tracta en relació al matrimoni, argumentant que la reserva mental d'una de les parts comporta la seva nul·litat per l'absència de prestació recíproca del consentiment matrimonial.

-c-Simulació-La voluntat real o subjacent pot consistir en no dedicar-se a cap negoci, o a dedicar-se a una activitat diferent a la que aparentment s'exerceix.

D'acord amb això, es distingeixen dues hipòtesis de simulació :

-a-Absoluta-Parlem de simulació absoluta per indicar que l'aparició d'un negoci és simplement una ficció, i no respon a cap intenció negociadora real de les parts en afers bilaterals. Al contrari, els casos en què la ficció econòmica intenta ocultar un altre afer realment famós i que, per diferents motius, pretén romandre ocults, es classifiquen com a simulació relativa. En aquest cas, cal distingir entre l'afer aparent o fictici (assumpte simulat) i l'acte jurídic realment conclòs, anomenat afer disfressat. Cal destacar que l'activitat simulada (típica de la simulació absoluta) i l'activitat disfressada en el cas de la simulació relativa s'han de considerar vàlides davant de tercers. Entre les parts, en el cas de simulació absoluta, l'activitat simulada s'ha de considerar inexistent.

-b-Relativa-En el cas d'una simulació relativa, el negoci simulat seria zero i el negoci disfressat o ocult seria vàlid.

-w-En el matrimoni, la simulació serà sempre absoluta i el matrimoni simulat és, per tant, radicalment nul de ple dret per falta de consentiment.

El cas més habitual en l'àmbit del frau matrimonial simulat és el dels anomenats "matrimonis simulats" o de conveniència, en què un dels cònjuges és estranger, i en la mesura que suposin una simulació d'intenció matrimonial ja que es tracta de Va considerar que l'objectiu real que persegueix la celebració d'aquests matrimonis és facilitar l'entrada i la permanència a Espanya.
o adquisició de la nacionalitat espanyola per matrimoni.

Segons l'ensenyament clàssic, els vicis de la voluntat són :

-a-L' error.

-b-Violència.

-c-Intimidació.

-d-I el dol (Ment culpable).

El Codi Civil de Dret Comú considera fonamentalment que es basen en contractes, però també s'hauran de considerar en relació a la categoria de les matèries jurídiques, i disposa que:

"El consentiment donat per error, violència, intimidació o frau serà nul".

Cal assenyalar que l'admissió d'aquestes causes es fa en la jurisprudència amb molta cautela i de manera excepcional i requereix que qui les invoqui que les acrediti.

II-L'ERROR.

Perquè l'error sigui rellevant, ha d'afectar un element essencial de l'empresa i no ha de ser imputable a la persona que el pateix.

III-VIOLÈNCIA I INTIMIDACIÓ.

Això es produirà en tots els casos de violència física absoluta en què la voluntat de la persona que declara es substitueixi per la de l'agent infractor, així com en els casos de coacció psicològica.

IV-EL DOL (Ment culpable).

Quan, per paraules o maquinacions insidioses d'una de les parts contractants, l'altra es veu portada a celebrar un contracte que sense elles no hauria conclòs.