INCOMPLIMENT DE CONTRACTE

I-NO-CONFORMITAT: TIPOLOGIA, IMPUTACIÓ I RÈGIM ESPECÍFIC.

---------1-Violació en el sentit material.

És una manca d'èxit; o rendiment irregular, defectuós o incomplet; beneficis o comportament assumits contractualment. En definitiva, cap discrepància amb la realitat del contracte.

El contracte en si; interpretat i integrat; Aquest és un punt de partida decisiu per determinar si hi ha o no incompliment contractual en el sentit material del terme.

---------2-Imputació d' incompliments.

Cal respectar un criteri de comportament o situació que permeti atribuir les conseqüències de l'incompliment a la part a qui correspon l'execució contractual.

Això no és una qüestió de fet, sinó més aviat una qualificació legal del comportament. Contra aquesta qualificació es pot interposar un recurs.

Hi ha tres criteris principals per assignar l'incompliment :

-a-Dol (Ment culpable).

Es tracta d'un incompliment conscient i voluntari, segons el Tribunal Suprem. No requereix intenció de causar danys, malícia, frau o mala fe qualificada.

-b-Negligència.

Es produeix quan el morós no ha adaptat la seva conducta d'execució a les mesures assistencials exigides pel contracte, o a les normes imperatives o disposicions aplicables.

-c-Responsabilitat objectiva :

-c-a-Cap culpa-És quan l'incompliment és imputable al contractista que hi ha un vincle rellevant entre l'incompliment i l'objecte, els seus auxiliars, la propietat de la cosa o les seves instal·lacions.

-c-b-Límit a aquesta responsabilitat-Cas fortuït o força major.

---------3-Modalitats d' incompliment del règim jurídic propi.

Hi ha dos tipus d'incompliment, que tenen un règim jurídic propi al Codi Civil de Dret Comú :

-3-A-Demora en el compliment: incompliment del deutor-Tipus d'incompliment contractual, que consisteix en un retard en l'execució d'una obligació.

-3-B-Incompliment per impossibilitat sobtada de prestació-La pèrdua de la cosa és el cas més important d'impossibilitat que es produeix, que impedeix la satisfacció del creditor, i pot extingir l'obligació del deutor i produir el seu alliberament.

---------4-Recurs en cas d' incompliment.

Hi ha tres models principals o tipus de recurs previstos per les normes, amb cada subtipus :

-a-Remei per Conducta Obligatòria-Implica el compliment forçós en totes les seves variacions a la LEC. Implica reparació i substitució en les vendes al consumidor.

-b-Remeis monetaris-Implica danys i perjudicis. Això implica una reducció de preu. Això resulta en un càstig convencional.

-c-Remeis per a la ineficàcia, fins i tot temporal, implica resolució-Això implica una "excepció non adimpleti contractus".

---------5-Excepció de contracte no executat (Exceptiono non adimpleti contractus).

Això afecta les obligacions recíproques.

Determina que cadascuna de les parts contractants pot oposar-se a la pretensió de l'altra part, si el demandant no ha ofert el seu servei. És a dir, si no ha complert el seu deure; o almenys realment va oferir el seu compliment.

Aquest és l'efecte del principi d'execució simultània d'obligacions recíproques.

---------6-La coexistència de recursos: frau precontractual i recurs contra l'incompliment.

En alguns casos, l'incompliment del contracte prové de declaracions o omissions enganyoses de l'altra part contractant, durant el procés de formació del contracte; el que significa que el bé o servei lliurat no s'ajusta al que s'esperava, tal com preveu el contracte.

II-ACCIÓ SUBROGATORIA.

Els creditors, després d'haver perseguit els béns que estan en poder del deutor, adonar-se del que els correspon; Poden exercir tots els seus drets i accions amb la mateixa finalitat; excepte els que són inherents a la seva persona.

Poder dels creditors per exercir els drets i les accions del seu deutor, que es troba inactiu i, per tant, deixa d'augmentar el seu patrimoni, cosa que dificulta la satisfacció dels creditors.

El creditor en funcions no és un representant del deutor; però actua en nom propi i en interès propi quan exerceix els drets dels altres.

III-ACCIÓ DIRECTA.

Possibilitat concedida als creditors d'emprendre accions personals contra els deutors del creditor.

El creditor actua en nom propi, podent apropiar-se del valor obtingut dins del límit del seu crèdit, sense necessitat de compartir-lo amb altres creditors.

IV-ACCIÓ REVOCATÒRIA O ACCIÓ PAULIANA.

Els creditors també poden impugnar els actes que el deutor hagi realitzat en frau dels seus drets.

Es lliura als creditors per evitar que els béns surtin dels béns del deutor que podrien cobrar per satisfer el seu crèdit. Consisteix a adonar-se de la ineficàcia de les actuacions del deutor que poden situar-lo en una situació d'insolvència, a causa de la retirada de béns del seu patrimoni.

Exemple-Un deutor dona una propietat de manera que no pot complir els seus compromisos amb els seus creditors. Cada creditor pot impugnar aquestes donacions per tal de recuperar-les.